Registre 10: la barrera de la centralització de l’art i la cultura

REVELA’T 2023

 

Bona nit companys i companyes!

Primer de tot em vull disculpar per penjar el meu últim registre amb retard. He volgut aprofitar que a Vilassar de Dalt, al meu poble, es fa cada any el Festival de Fotografia Analògica Contemporànea i he esperat per tenir les entrades i poder visitar-lo.

És un aconteixement molt important per Vilassar, que tot i ser un poble petit amb només 9.ooo habitants, des de fa uns anys acull aquest festival que atrau al públic més divers d’arreu del món.

Durant els dies que dura el festival, s’hi pot veure tot de gent amunt i avall visitant les exposicions i gaudint de fotografies fetes amb càmeres analògiques, cosa que sembla impossible tenint en compte l’avenç de les tecnologies en el món de la fotografia. El festival fa un homentage a artistes contemporanis, que fent ús de càmeres “del passat”, retraten el present tot explicant infinitats d’històries.

El festival és un clar exemple de que les tecnologies, per molt avançades i sofosticades que siguin, no sempre desbanquen les tecnologies precedents. La innovació doncs, no és cap barrera per aquells artistes melancòlics del passat.

Una altra barrera que m’ha cridat l’atenció és la distància. En aquest cas, però, hem de parlar de la no barrera que suposa la distància, ja que molts artistes que hi exposen són de països molt llunyans. És tot un luxe poder gaudir d’artistes d’arreu del món sense haver d’anar a la capital o a les ciutats més grans. La descentralització de la cultura, tot i ser una qüestió pendent en el nostre país, en aquest cas queda ben resolta, ja que son els habitants de les ciutats grans de la vora, que venen fins al poble a veure les exposicions.

 

 

Us deixo l’enllaç al Drive perquè pugueu fer-vos una idea. https://drive.google.com/drive/folders/1EjvwVk-lkqfv-idtWf9xptdJWqEUsBgF?usp=drive_link

 

Entrada similar

Deixa un comentari